Els precedents
El futbol va arribar a Girona a principis del segle XX. El primer gran club de la ciutat fou l'històric Strong Esport (1902 amb el nom originari de FC Gironí). Altres clubs d'aquests primers anys foren l'Agrupación Juventud (1903), el Girona Sport (dels seminaristes), l'Atlètic (de la classe obrera), el Club Patronat (social-catòlic), i d'altres menys destacats com el Gerunda, Olímpic, Catalònia, Estudiantil i Industrial. Els primers partits de futbol a la ciutat es disputaren al camp de Mart de la Devesa. Als anys vint el futbol agafa força amb clubs com el CE Gironí, fundat el 1921 i que més tard esdevingué FC Ateneu Social Democràtic, però sobretot per la Unió Esportiva Girona, fundada el 13 de febrer del mateix any, en unir-se els elements del Centre Gironenc, hereus del dissolt Strong, amb altres entusiastes esportistes. El club aviat en convertí en el més fort de la ciutat. Vestia colors groc i blau marí i fou el constructor de l'estadi de Vista Alegre, l'any 1922. El club però va desaparèixer a finals de dècada pels problemes econòmics, arran d'un deute d'unes 200.000 pessetes (una autèntica fortuna per a aquells temps).
1930. El naixement del GIRONA FC
El 25 de juliol de 1930 es va fundar el Girona FC, que venia a cobrir el buit que havia deixat la Unión Deportiva Gerona , entitat que havia nascut a inicis dels anys 20 i que va desaparèixer per problemes econòmics, amb un deute d'unes 200.000 pessetes (una autèntica fortuna per a aquells temps). En el cafè Norat de la Rambla es va coure la creació del Girona FC, que va veure la llum gràcies a entusiastes com Albert de Quintana i de León, Andreu de Benito, Manuel de Chopitea, Lluís Ribas, Josep Maria Pla Dalmau, Francesc Figueras, Joaquim Medrano, Antoni Güell, Rafael Portas, Amadeu Oliva, el doctor Roca Pinet i els senyors Coll i Poch. En poques setmanes es va aconseguir que a Girona hi hagués una autèntica febre pel futbol. L'1 d'agost, l'Ajuntament autoritzava el club a fer us en els seus distintius de l'escut de la ciutat. La directiva va amb la federació catalana la inclusió del nou equip dins la projectada ampliació de la 2a categoria preferent, però les gestions no van tenir èxit i l'equip va haver de començar a jugar en la 2a categoria ordinària. El primer partit oficial de l'equip va ser al camp de la Colònia Artigas (1-1, amb gol de Clara). La històrica primera alineació la van formar: Florenza, Teixidor, Farró, Flavià, Comas, Corradi, Ferrer, Escuder, Clara, Tarradellas i Torrellas. L'equip, que va assolir l'ascens en el seu primer any de vida, estava entrenat per Josep Viñas, que, alhora, era el president del col·legi d'àrbitres amateurs de Girona. Al febrer, l'Ajuntament va decidir atorgar una subvenció anual al club de 2.000 pessetes amb la condició que el Girona renunciés a una altra subvenció per Fires, que cedís la instal·lació de Vista Alegre per a qualsevol celebració d'interès municipal i la concessió d'entrada gratuïta a 100 alumnes de les escoles nacionals de la ciutat.
La primera alineació del Girona en partit oficial, al camp de la colònia Artigues.
1935-36. Promoció d'ascens a 1a divisió
Esportivament, els primers anys del Girona van ser prolífics, però si cal destacar una temporada per damunt de totes, aquesta és la 1935-36. Abans que comencés, el club va tancar el traspàs al FC Barcelona dels jugadors Iborra i Balmanya. El Girona va rebre a canvi 15.000 pessetes, la cessió de dos jugadors i el compromís del club blaugrana d'un partit amistós el dia de Tots Sants. Tot i quedar teòricament debilitats, els gironins van fer una excepcional temporada a 2a divisió (campions, per davant de l'Arenas i el Baracaldo), i això els va valer disputar la fase de promoció a 1a divisió juntament amb el Celta, el Saragossa, el mateix Arenas, el Murcia i el Jerez. El Girona, penúltim, es va quedar sense ascens. L'equip tipus d'aquesta històrica temporada el van formar: Francàs, Farró, Torredeflot, Campa, Castillo, Madern, Lluch, Trujillo, Burillo, Ramon i Ferrer. Aquest mateix any, el Girona va jugar la copa d'Espanya i va caure eliminat pel Real Betis per un global de 5-3 (1- 2 a Vista Alegre i 3- 2 a Sevilla).
Una formació de l'any de la promoció d'ascens a primera.
El gran Mingu Balmanya
En Domènec Balmanya va passar de jugar amb el Girona a fer-ho amb el primer equip del FC Barcelona. La seva indubtable qualitat li va permetre aquesta meteòrica ascensió, només estroncada per la guerra, que sense cap mena de discussió li va tallar la progressió cap a la internacionalitat. Balmanya va ser titular amb el FC Barcelona, integrant de l'expedició blaugrana que el 1937 va fer una gira per Mèxic i els Estats Units, jugador de la selecció catalana i del Sète, de la 1a divisió francesa, equip al qual va conduir al títol de campió de França. Balmanya va formar part fins i tot d'una mena de selecció europea –en la qual també hi havia Ricardo Zamora- que es va enfrontar a França en un amistós. Després de la guerra (i previ passi pel Doble Set) va tornar al Barça, va jugar a primera amb el Nàstic i es va retirar al Sant Andeu com a entrenador i jugador. Com a tècnic, el primer equip de Balmanya va ser el Girona. Després va entrenar el Saragossa, l'Oviedo, el Barcelona (també va ser-ne el director tècnic), el Sète, el València, l'Espanyol, el Betis, el Màlaga, l'Atlético de Madrid i el Cadis. El 1966 la federació espanyola el va nomenar seleccionador nacional.
En Mingu Balmanya, tota una institució.
El Girona, després de la guerra
Entre els anys 1936 i 1939, de futbol n'hi va haver poc, i segurament va estroncar tota l'embranzida que hi havia al club i a la ciutat per situar el Girona a primera divisió. La guerra civil va reduir l'activitat a un parell de lligues catalanes, una lliga mediterrània (equips valencians i catalans) i un munt de partits de caire amistós i amb determinades finalitats: a benefici de les víctimes del feixisme, a profit de les milícies antifeixistes, partits pro Hospitals de Sang... Els estralls de la guerra també van arribar a afectar de ple Vista Alegre, on van arribar a caure dues bombes a dins el recinte. El futbol va tornar a la normalitat la temporada 1939-40, amb l'equip jugant ja la lliga de 1a categoria catalana i la 2a divisió nacional. L'equip es va consolidar a 2a nacional, però en l'etapa post-guerra es van canviar els objectius: l'ascens es veia com un somni llunyà i l'objectiu prioritari passava a ser el de lluitar per la permanència. L 'equip va baixar a 3a divisió la temporada 1942-43, va recuperar la 2a divisió la 1947-48 i va anar alternant les dues categories de la següent manera: 1948-51 (segona divisió), 1951-56 (tercera divisió), 1956-59 (segona), 1959-77 (tercera), 1977-80 (segona B) i 1980-82 (tercera).
Una vista general del camp en un dia de partit.
L'entrada a Vista Alegre.
Tres noms propis: Farró, "Curta" i Sala
Dins la galeria de jugadors que han marcat una època en el Girona FC, a part de Mingu Balmanya, no es poden passar per alt tres noms propis.
_____________ _ ____ ___
Fèlix Farró i Martí__
Va defensar els colors del Girona FC des de l'any de la seva fundació, el 1930, fins al 1946, gairebé sempre com a titular indiscutible (va superar els 600 partits amb la samarreta blanc-i-vermella). Hi va arribar als 17 anys, provinent dels juvenils de la Unión Deportiva Gerona. Esportista íntegre i un mirall per als aficionats gironins. Aquest defensa, que va tenir l'ocasió de fitxar per l'Espanyol en la temporada 1935-36, se li va tributar a les portes de la retirada un dels homenatges més impressionants que es recorden en la història del Girona FC, amb la presència, a Vista Alegre, de la flor i nata del futbol català. Després de desvincular-se del Girona, Farró encara va jugar une stemporades al Palafrugell, l'Olot i el Bisbalenc.
Josep Puig i Puig ‘Curta'
El saltenc va ser precisament un alumne avantatjat de Fèlix Farró. Junts van formar una línia defensiva d'altíssima qualitat. Al Girona va durar dues temporades (1939-40 i 1940-41), perquè el Barça va trucar a la seva porta. Curta no solament es va fer amb un lloc en l'equip tituar del FC Barcelona, sinó que li va arribar la internacionalitat. Va jugar tres partits amb Espanya, contra Portugal, Irlanda i Suïssa. Es va retirar a Can Barça, però va continuar vestint-se de curt durant un grapat d'anys amb els veterans del FC Barcelona.
Isidre Sala
L'únic futbolista internacional olímpic que han donat les comarques gironines. Exjugador del Figueres i del Banyoles, Isidre Sala (Vilamalla, 29 de setembre de 1940) va arribar al Girona la temporada 1963-64 i hi va romandre fins a la campanya 1975-76. Defensa central elegant i d'envergadura, les seves qualitats no devien passar ni molt menys per alt quan el 1968 li va arribar l'oportunitat de formar part de l'equip olímpic espanyol a les Olimpíades que es van fer a Mèxic. Sala va ser objecte d'un multitudinari homenatge el 26 d'agost de 1976, durant el qual la Federació Catalana de Futbol li va atorgar la Medalla d'Argent al Mèrit Esportiu.
De Vista Alegre a Montilivi
El dia 14 d'agost del 1970 es va inaugurar l'estadi de Montilivi, la nova perla de la ciutat. Era el segon camp de què disposava el Girona, després que Vista Alegre hagués fet servei durant gairebé 50 anys. A començaments de la temporada 1967-68 la directiva va projectar la construcció d'un nou camp que, a més d'oferir quatre vegades més espai que l'estadi de Vista Alegre, seria patrimoni del club. El somni va fer-se realitat i a l'estiu del 1970 el club va poder oferir als aficionats tres jornades consecutives de futbol d'elit: el 14 d'agost, partit inaugural entre el Girona i el FC Barcelona (150 pessetes la general i 300 la tribuna) i el 15 i 16, la primera edició del trofeu Costa Brava –el pressupost del torneig, 3,5 milions de pessetes– amb aquestes semifinals: Borussia Neurnkirchen (Alemanya)-València i Espanyol-San Lorenzo de Almagro (Argentina).
El Girona-Barça va congregar 25.000 espectadors a Montilivi (ple absolut). Va guanyar el Barça 3-1. L'equip que van presentar els blaugrana va ser el següent: Reina, Rifé, Eladio, Gallego, Torres, Fusté, Reixach, Dueñas, Bustillo, Zabalza i Marcial. Vivolas va marcar el primer gol del Girona a Montilivi.
Catorze anys després de la inauguració, el Girona FC va perdre patrimoni amb la municipalització de Montilivi, una solució d'emergència aprovada durant una assemblea tumultuosa. Els deutes sacsejaven l'entitat i es corria un seriós risc que al club es produís un buit de poder. Jordi Geli deixaria la presidència i Joan Mis el succeiria.
Cartell d'inauguració de l'estadi de Montilivi.
Una imatge general de Montilivi, ple a vessar.
L'equip del Girona, el dia de la inauguració de Montilivi.
El 50è aniversari
El Girona FC, fundat el 25 de juliol de 1930, no va celebrar les noces de plata, però sí que la directiva va posar-hi tot de la seva part per programar un 50è aniversari digne de ser recordat durant molt de temps. El 9 d'agost del 1980, la Real Sociedad dels Arkonada, Zamora, López Ufarte, Satrústegui... va disputar –i guanyar (1-2)- la 11a edició del Trofeu Costa Brava (1,5 milions de pessetes de recaptació, quan la Real en cobrava 2). La visita per segon any consecutiu del Real Madrid, el 13 d'agost, en la 4a edició del Trofeu Immortal va servir per compensar el dèficit que havia deixat la visita de l'equip basc (5 milions de recaptació i el Madrid en percep 4,5). La rúbrica a les noces d'or del Girona FC la va posar la visita del FC Barcelona (victòria del Barça per 1-2 i guanys 1,5 milions per al club gironí). Amb motiu del cinquentenari, Montilivi va veure desfilar els millors equips de l'estat. El seguidor del Girona es va abocar amb l'equip omplint gairebé el camp en aquests tres partits estel·lars, i el club va aconseguir cobrir un pressupost paral·lel d'11 milions de pessetes (també va organitzar concerts, un d'ells amb Miguel Bosé).
Segurament, i coincidint amb els 50 anys del club, aquesta és l'última época en que es recorden grans entrades a Montilivi. L'equip, que jugava a tercera divisió, atresorava prou qualitat per despertar l'interès dels aficionats. L'onze tipus dels gironins el formaven Martínez Puig, Bou, Julià II, Sala II, Fàbregas, Garcia Castany, Morata, Arredondo, Julià I, Masferrer i Chaves.
Cartell anunciant el 50è aniversari del Girona FC.
Una alineació habitual de la temporada 1980-81
De l'infern de preferent a les portes de segona A
Estem a la temporada 1981-82. Els problemes econòmics són greus –el deute global supera els 15 milions de pessetes- i, esportivament, a l'equip li espera una temporada plena d'entrebancs que acaba amb el descens a regional preferent. Des de la temporada 1933-34 el Girona no jugava a regional. Els traspassos de Julià II i Requena al Saragossa (3.850.000 pessetes) eviten que els números vermells es disparin, però el deute ja s'acosta als 19 milions de pessetes. Per fortuna, l'equip queda campió (amb Alfons Muñoz d'entrenador) i el mal tràngol de jugar a regional preferent només dura un any. Al Girona li esperen ara cinc temporades seguides a tercera divisió abans de celebrar un altre ascens, la temporada 1988- 89, a segona divisió B (l'any de Delfí Geli i amb Xavi Agustí d'entrenador). Si esportivament l'equip va creixent, econòmicament el club ha de fer equilibris i sembla instal·lat en una crisi permanent. La municipalització de Montilivi, al 1984, va ser un pedaç. Només va arreglar temporalment el problema. Dos anys més tard, el club tornava a acumular deutes considerables, però l'equip, de la mà de Xavi Agustí, en semblava aliè i funcionava, especialment en la temporada 1991/92 quan el tercer lloc a la lliga de segona B li va obrir de nou, per primera vegada en molt de temps, les portes de la segona A.
L'equip va començar malament la fase d'ascens –derrotes contra el Vila-real (1-2) i el Linense (2-0)- però es va refer amb tres victòries seguides –Linense (4-1), Vila-real (2-4) i Salamanca (1-0)- i va arribar a l'últim partit a l'Helmántico depenent d'ell mateix per pujar. Però no va poder ser: el Salamanca va guanyar per 1-0 i qui va pujar va ser el Vila-real. L'equip tipus estava format per Soldevila, Planagumà, Sagué, Roteta, Boada, Mercader, Darnés, Raúl, Juli, Corominas i Oliveras. Quan els jugadors van acabar la promoció, se'ls devien cinc mesos més primes, i el deute global del club superava ja els 30milions de pessetes.
Una de les formacions de la temporada en què l'equip va estar a punt de pujar a segona A.
Regeneració i estabilitat
Les temporades posteriors a la 1991/92 van ser difícils. En la 1992-93 i en la 1993-94, l'equip va evitar pels pèls el descens, tant esportiu (15è classificat les dues temporades) com burocràtic (els deutes als jugadors es van convertir en una amenaça real), però en la 1994-95, el Girona va defallir i a quatre jornades del final ja estava descendit matemàticament. Dues temporades després, l'equip va tocar fons amb el segon descens de tercera divisió de la seva història: aquesta vegada no va ser a preferent, perquè feia uns anys que s'havia creat la 1a catalana. Amb tres entrenadors diferents (Masferrer, Garcia Castany i Joan Riera) l'equip només va guanyar 6 dels 40 partits.
L'arribada de Pere Saguer a la presidència (1996-97) va frenar la tendència negativista del Girona, però hi havia un llarg camí a recórrer per treure el club de l'espiral negativa i recuperar, mica en mica, la imatge i la credibilitat. Saguer , que ja havia estat president la temporada 1967-68, va evitar que el dèficit creixés. Les posteriors directives van tenir un paper complicat i van estar en tot moment pendents de trobar un equilibri econòmic i esportiu que feia molts anys que el Girona no aconseguia. La regeneració econòmica va convertir-se en una prioritat, però també ho era abandonar el pou de la 1a catalana. En la temporada 1999/2000 es va recuperar la tercera divisió, i, amb l'arribada del nou mil·leni, el club va assolir el sanejament pràcticament total i va començar a mirar nous objectius, molt més ambiciosos.
El primer gran premi va arribar aviat, en la temporada 2002/03, en què el club va recuperar un lloc a la segona divisió B després d'haver fet una lligueta d'ascens excel·lent (cinc victòries i només una derrota). Va ser el segon ascens en cinc temporades i el retorn a una categoria que s'havia perdut la campanya 1994/95. La temporada 2003-2004 el club va mantenir la categoría però a la 2004-2005 va tornar a la tercera divisió, después de finalitzar la temporada en 17a. posició.
De Tercera a la divisió de plata
La següent campanya, amb Josep Gusó com a president, va suposar però l'inici de la trajectòria d'èxits que ha portat el club a la divisió de plata del futbol espanyol. Campions de tercera divisó la temporada 2005-2006, aconseguint l'ascens a Segona B la campanya següent. Un any més tard, a la temporada 2007-2008 va arribar l'ascens a la Segons Divisió A. Pera conseguir-ho es van superar dues eliminatòries contra el Barakaldo, primer, i el Ceuta, després, amb un estadi de Montilivi ple a vessar.
Torneig Costa Brava
I Edició (1970)
Equips: San Lorenzo de Almagro, Borussia Neur-Kinchen, València i Espanyol
Final: San Lorenzo-Borussia, 5-0II Edició (1971)
Equips: Granada, Córdova, Espanyol i Girona
Final: Granada-Espanyol, 2-0III Edició (1972)
Equips: Schalke 04, Nimes, Barcelona i Girona
Final: Barcelona-Nimes, 3-0IV Edició (1973)
Equips: Stuttgart, Fulham, Sant Andreu i Girona
Final: Stuttgart-Girona, 3-3 (p.p.)V Edició (1974)
Equips: Girona, Figueres, Olot i Palamós
Final: Girona-Olot, 3-0VI Edició (1975)
Equips: Girona, Figueres, Lloret i Guíxols
Final: Girona-Figueres, 1-0VII Edició (1976)
Elx-Girona, 2-1VIII Edició (1977)
Equips: Osasuna, Girona, Figueres i Palamós
Final: Osasuna-Girona, 1-0IX Edició (1978)
Equips: Barcelona, Betis i Girona
Final: Barcelona-Betis, 1-0X Edició (1979)
Equips: AZ'67, Granada i Girona
Final: AZ'67-Girona, 2-0XI Edició (1980)
Real Sociedad-Girona, 2-1XII Edició (1981)
Equips: Girona, Figueres, Lloret i Olot
Final: Olot-Figueres, 3-0XIII Edició (1982)
Equips: Girona, Saragossa, Olot i Farners
Final: Olot-Girona, 0-0 (p.p.)XIV Edició (1983)
Equips: Girona, Palamós, Banyoles i Lloret
Final: Banyoles-Girona, 4-4 (p.p.)XV Edició (1984)
Equips: Girona, Banyoles, Andorra i Badalona
Final: Girona-Banyoles, 1-0XVI Edició (1985)
Equips: Barcelona At. Banyoles, Girona i l'Hospitalet
Final: Barcelona At.-Girona, 2-2 (p.p.)XVII Edició (1986)
Figueres-Girona, 4-0XVIII Edició (1987)
Girona-Figueres, 2-1XIX Edició (1988)
Palamós-Girona, 4-1XX Edició (1989)
Girona-Figueres, 0-3XXI Edició (1990)
Girona-Figueres, 2-1XXII Edició (1991)
Girona-Figueres, 2-2 (p.p.)XXIII Edició (1992)
Girona-CSKA Moscou, 4-2XXIV Edició (1993)
Girona-Hongria (Sel. Ol.), 3-2XXV Edició (1994)
Lleida-Girona, 1-0XXVI Edició (1997)
Girona-Banyoles, 3-0XXVII Edició (1998)
Equips: Girona, Banyoles i Manlleu
Final: Banyoles-Manlleu, 1-0XXVIII Edició (1999)
Girona-Barcelona B, 3-3 (p.p.)XXIX Edició (2000)
Figueres-Girona, 3-0XXX Edició (2002)
Equips: Espanyol, Sporting de Lisboa B i Girona
Final: Espanyol-Sporting de Lisboa B, 1-0XXXI Edició (2003)
Girona-Almería, 1-1XXXII Edició (2008)
Girona-Mallorca, 1-1XXXIII Edició (2009)
Girona-Espanyol, 1-2XXXIV Edició (2010)
Girona-Barça B, 1-2
Galeria de Presidents del Girona FC
Albert de Quintana i de León
1930-1932
Lluís Ribas i Crehuet
1932-1939
Ramón Sanllehí i Masdevall
1939-1940
Vicente Albeverio Caracciola
1940-1944 i 1948-1949
Joan Capdevila i Corominas
1944-1945
Albert de Quintana i Vegés
1945-1948
Joan Andreu i Frigola
1948-1951
Robert Mas i Ruhí
1951-1952
Pablo García Del Amo
1952-1956
Francisco J. Baldrich Gutiérrez
1956-1957
Jaume Juher i Carreras
1957-1958
Josep Ma de Llobet i Llavari
1958-1959
Benjamí Colomer i Pous
1959-1967
Pere Saguer i Burjó
1967-1968 i 1997-1998
Narcís Codina i Surós
1968-1973
Maurici Duran i Garcia
1973-1978
Josep Ma Fauró i Quintana
1978-1979
Jordi Geli i Palahí
1979-1984
Joan Mis i Quintana
1984-1988
Pere Ribas i Culubret
1988-1991
Miquel Mascort i Riera
1992-1993
Carles Teixidor i Batlle
1993-1995
Antoni Madeo i Abril1995-1997
Josep Poch i Alegret
1998-1999
Antoni Escudero i Martínez
1999-2001
Jordi Roche i Puigdevall
2001-2005
Narcís Roche
2005
Josep Gusó i Garganta
2005-2010
Ramon Vilaró i Massaguer
2010-2011
Joaquim Boadas
de Quintana
2012
Relació d' entrenadors del Girona FC
- Temporada 1930-31 (2a categoria ordinària) Pitu Viñas
- Temporada 1931-32 (2a categoria preferent) Pitu Viñas
- Temporada 1932-33 (2a categoria preferent) Pitu Viñas
- Temporada 1933-34 (1a categoria catalana i 3a divisiónacional) Pitu Viñas
- Temporada 1934-35 (1a categoria catalana i 2a divisió nacional) Pepe Luis Zabala
- Temporada 1935-36 (1a categoria catalana i 2a divisió nacional) Pepe Luis Zabala
- Temporada 1936-37 (1a categoria catalana i Lliga Mediterrània) J. Santpere
- Temporada 1937-38 (1a categoria catalana) Paco Bru
- Temporada 1938-39 (No hi ha competicions oficials) Paco Bru
- Temporada 1939-1940 (1a categoria catalana i 2a divisió nacional) Pitu Viñas
- Temporada 1940-41 (2a divisió) Paco González, Pepe Luis Labala
- Temporada 1941-42 (2a divisió) Pepe Luis Zabala
- Temporada 1942-43 (2a divisió) Cristòfol Martí
- Temporada 1943-44 (3a divisió) J. Abad
- Temporada 1944-45 (3a divisió) Soldevila, Emili Tarradellas
- Temporada 1945-46 (3a divisió) Emili Tarradellas
- Temporada 1946-47 (3a divisió) Romans, Enrique
- Temporada 1947-48 (3a divisió) Robert Mas
- Temporada 1948-49 (2a divisió) Carlos Platko
- Temporada 1949-1950 (2a divisió) Hilario Marrero
- Temporada 1950-51 (2a divisió) Josep Sastre
- Temporada 1951-52 (3a divisió) Enrique Bescós
- Temporada 1952-53 (3a divisió) Domènec Balmanya, Espada, Medina
- Temporada 1953-54 (3a divisió) Pere Arcas
- Temporada 1954-55 (3a divisió) Enrique Bescós
- Temporada 1955-56 (3a divisió) Emilio Aldekoa
- Temporada 1956-57 (2a divisió) Emilio Aldekoa
- Temporada 1957-58 (2a divisió) Patricio Caicedo
- Temporada 1958-59 (2a divisió) Josep Maria Burcet, Gallart, Medina
- Temporada 1959-1960 (3a divisió) Emilio Aldekoa
- Temporada 1960-61 (3a divisió) Juan Lidón, Lluís Pujolràs
- Temporada 1961-62 (3a divisió) Enrique Bescós
- Temporada 1962-63 (3a divisió) Juan A. Ortega
- Temporada 1963-64 (3a divisió) Juan A. Ortega, Lluís Pujolràs
- Temporada 1964-65 (3a divisió) Lluís Pujolràs
- Temporada 1965-66 (3a divisió) Dagoberto Moll, Lluís Pujolràs
- Temporada 1966-67 (3a divisió) Lluís Pujolràs
- Temporada 1967-68 (3a divisió) Emilio Aldekoa
- Temporada 1968-69 (3a divisió) Luis Méndez
- Temporada 1969-1970 (3a divisió) Martín Vences
- Temporada 1970-71 (3a divisió) Martín Vences
- Temporada 1971-72 (3a divisió) Martín Vences
- Temporada 1972-73 (3a divisió) Vicenç Sasot
- Temporada 1973-74 (3a divisió) Vicenç Sasot
- Temporada 1974-75 (3a divisió) Emilio Aldekoa
- Temporada 1975-76 (3a divisió) Emilio Aldekoa, Lluís Coll
- Temporada 1976-77 (3a divisió) Lluís Pujolràs
- Temporada 1977-78 (2a divisió B) Gerard Gatell
- Temporada 1978-79 (segona B): Gerard Gatell, Vicenç Sasot
- Temporada 1979-1980 (segona B): Vicenç Sasot, Pepe Pinto
- Temporada 1980-81 (3a divisió): Pepe Pinto
- Temporada 1981-82 (3a divisió): Alfons Muñoz, Pepe Pinto, Emilio Aldekoa, Luis Costa
- Temporada 1982-83 (reg. Preferent): Alfons Muñoz
- Temporada 1983-84 (3a divisió): Alfons Muñoz
- Temporada 1984-85 (3a divisió): Alfons Muñoz, Waldo Ramos
- Temporada 1985-86 (3a divisió): Waldo Ramos
- Temporada 1986-87 (3a divisió): Santi Carrasco
- Temporada 1987-88 (segona B): Alfons Muñoz, Pepe Hatero, José Manuel, Antonio Lagunas
- Temporada 1988-89 (segona B): Xavi Agustí
- Temporada 1989-90 (segona B): Xavi Agustí
- Temporada 1990-91 (segona B): Xavi Agustí
- Temporada 1991-92 (segona B): Xavi Agustí
- Temporada 1992-93 (segona B): Pep Mercader, Paco Martínez
- Temporada 1993-94 (segona B): Alfons Muñoz
- Temporada 1994-95 (segona B): Alfons Muñoz
- Temporada 1995-96 (3a divisió): Javi Morata, Valentín Jorge “Robi”, Joan Santos
- Temporada 1996-97 (3a divisió): Benet Masferrer, Pau Garcia Castany, Joan Riera
- Temporada 1997-98 (1a catalana): Pere Gratacòs
- Temporada 1998-99 (1a catalana): Pere Gratacòs
- Temporada 1999-2000 (3a): Pere Gratacòs, Peio Bengoetxea, M. Márquez, Miguel Jordan
- Temporada 2000-01 (3a divisió): Quim Barti
- Temporada 2001-02 (3a divisió): Quim Barti, Javi Morata, Pep Moratalla
- Temporada 2002-03 (3a divisió): Pep Moratalla, Narcis Julià
- Temporada 2003-04 (2a divisió B): Agustín Abadia
- Temporada 2004-05 (2a divisió B): Agustín Abadia, Josep Maria Nogué, Domènec Torrent
- Temporada 2005-06 (3a divisió): Domènec Torrent
- Temporada 2006-07 (3a divisió): Joan Carrillo, Javier Salamero i Ricardo Rodríguez
- Temporada 2007-08 (2a divisió B): Raül Agné
- Temporada 2008-09 (2a divisió A): Raül Agné, Javi Salamero, Miquel Olmo
- Temporada 2009-10 (2a divisió A): Cristóbal Parralo, NarcísJulià
- Temporada 2010-11(2a divisió A):Raul Agné
- Temporada 2011-12 (2a divisió A): Raul Agné, Josu Uribe, Javi Salamero
- Temporada 2012-13 (2a divisió A): Joan Francesc Ferrer Sicilia "Rubi"
