Final de festa a Montilivi
La derrota amb el Valencia (0-1) no enfosqueix una tarda d'allò més emotiva, en què l'afició ha ovacionat l'equip i s'ha acomiadat de tota una llegenda com Eloi Amagat
Gran final de festa, primer a l'estadi i després a La Copa, per acomiadar una temporada històrica a Montilivi. La derrota davant el Valencia (0-1) no ha enfosquit ni un pèl l'ambient de joia viscut avui a les grades. El motiu era simple: celebrar el darrer partit a casa de la millor campanya dels 87 anys del Club. La de la permanència virtual assolida a 11 jornades del final, somiant gairebé fins l'última jornada amb l'Europa League, que s’acabaria escapant tot just aquesta setmana, però que ha permès mantenir la flama encesa entre una afició vibrant, orgullosa i entusiasmada, que segueix creixent a passes de gegant.
Últim cita a casa de la temporada del debut somiat contra l’Atlético. La de la primera victòria, en una calurosa nit d’agost, davant el Màlaga. La de l’espectacular remuntada contra el Real Madrid, vigent campió d’Europa i candidat a revalidar el títol. La del nou derbi català amb el Barça, bicampió de Copa i Lliga, i la del derbi de Sant Jordi contra l’Espanyol. La del récord golejador de Stuani, la de l’explosió de Portu, i la de la consolidació de la columna vertebral dels últims anys, amb homes com Granell, Pere Pons, Aday, Borja, Maffeo, Juanpe o Ramalho, que han rendit a un gran nivell, superant totes les expectatives.
I, com no, l’última campanya del gran capità Eloi Amagat, emblema del Club i un dels herois de l’ascens. Ell, gironista de cor, que ha representat com ningú l’orgull gironí pels camps de Tercera, Segona B, Segona A i Primera, s’ha vestit per últim cop de curt davant la seva afició. Ho ha fet substituint Borja (min. 80), després d’infiltrar-se perquè la lesió que arrossegua no li impedís gaudir dels seus últims moments de blanc-i-vermell. Nou temporades després, Eloi deixa el Girona. I Montilivi l’ha acomiadat com el que és: una autèntica llegenda del Club.
La millor afició de Primera Divisió
Instants abans del xiulet inicial, l’afició del Girona ha rebut el premi “Jugador número 12” per part de la Liga i Aficiones Unidas, que la reconeix com la millor de la categoria. El president del Club, Delfí Geli, i el president de la Federació de Penyes del Girona FC, Pepe Sierra, han recollit el guardó sobre la mateixa gespa de Montilivi, acompanyats pels màxims representants de les 17 penyes blanc-i-vermelles.
Amb quatre novetats a l’onze (Ramalho, Bernardo, Maffeo i Lozano), la primera meitat ha estat molt igualada i amb pràcticament cap ocasió de gol. De fet, el primer xut entre pals no ha arribat fins ben entrada la mitja hora de joc, obra de Carlos Soler des de la frontal. La rèplica, una volea de Borja dins l'àrea que Domènech ha aconseguit rebutjar a córner. Granell també ho ha intentat des de la frontal, però la pilota ha marxat a prop del pal. L'únic gol del partit, obra de Vietto, ha arribat al 61': contracop conduït per l'argentí, que finalitzaria amb un xut sec des de la frontal.
El Girona ha buscat la igualada fins al final, amb ocasions clares a peus de Juanpe, Olunga (al pal), Timor i Aday. Pablo Machín ha donat entrada a Eloi Amagat perquè disputés el seu darrer quart d'hora de blanc-i-vermell. Montilivi l'ha rebut dempeus, amb una ovació com poques vegades s'han viscut a l'estadi, per acomiadar el gran capità que, només d'entrar, podria haver empatat el partit amb un cop de cap a la sortida d'un córner.
El gol no ha arribat però, amb la permanència assegurada des de fa jornades, era el de menys. Avui, més que un partit, era una festa. La de la permanència, la del millor any de la història, la de l'equip revelació. La de l'orgull gironí que l'equip seguirà representant, al menys una temporada més, pels grans estadis de la millor Lliga del món.
