PRÈVIA I Girona vs. Alcorcón: els blanc-i-vermells, centrats únicament en la victòria
Gironins i madrilenys jugaran a Montilivi el partit corresponent a la jornada 39
Havent recuperat el camí de la victòria a Montilivi davant el Huesca, i amb l'objectiu de refer-se de la derrota al Ciutat de València per no concedir marge als rivals més propers en aquest tram final del campionat, el Girona rebrà dissabte l'Alcorcón en un estadi que es vestirà de gala per l'ocasió. L'equip madrileny, si bé és cert que ha guanyat de forma consecutiva en les dues últimes jornades, acumula només sis de vint-i-un punts possibles en els seus desplaçaments més recents. Uns registres que tampoc milloren gaire com a locals, sumant en el global catorze punts en l'últim trimestre, repartits en tres victòries, cinc empats i sis derrotes, que els situen en l'actualitat divuitens a la classificació amb quaranta-tres punts, evitant momentàniament, després de moltes jornades d'estar-hi immersos, les posicions de descens.
D'altra banda, l'equip madrileny és un dels conjunts menys golejats de la categoria, i amb quaranta dianes encaixades, les mateixes que el Girona, només és superat per alguns dels altres equips de la part alta, com el Llevant, el Cádiz o el Tenerife, a més a més del Reus, que es posiciona com a clar destacat en aquesta faceta. I és que l'Alcorcón, en els últims onze matxs ha pogut mantenir la porteria a zero en fins a sis ocasions. Col·lateralment, però, l'esquadra que en l'actualitat dirigeix Julio Velázquez, principal artífex de la solidesa defensiva mostrada des de la seva arribada a l'equador de la primera volta, ha vist minvat el seu bagatge en aquesta lliga per les dificultats mostrades de cara a gol, constatant els registres que esdevenen un dels conjunts menys anotadors de Segona amb trenta-set gols, només superats pel mateix Reus amb una menys, i és que la resta d'equips passen de la trentena. La presència de David Rodríguez, però, davanter referència de l'equip amb onze dianes i vital en el joc directe i vertical dels madrilenys, sempre és una amenaça per les defenses rivals a causa de la seva planta, el seu bon joc aeri i el seu olfacte golejador, juntament amb Óscar Plano o Iván Alejo (no viatja a Girona), un migcampista creatiu, amb excel·lent visió de joc i molta arribada.
Tot i tenir encara a la retina el precedent més recent de la derrota per dos a un a Santo Domimgo, el Girona se situa per sobre de l'Alcorcón en els registres històrics, amb set victòries, per cinc de l'esquadra madrilenya i tres empats. Ambdós s'han fet forts com a locals en els duels disputats entre ells, i només el Girona registra una victòria a domicili. Per la seva banda, l'Alcorcón només ha pogut endur-se de Montilivi un dels vint-i-un punts que hi ha disputat, essent fins a sis ocasions el marcador final favorable als interessos locals.
