PRÈVIA I Oviedo-Girona, una nova batalla a la part alta

El Girona visitarà demà dissabte el Carlos Tartiere, en un horari inèdit aquest curs a la Lliga123, el de tres quarts de nou del vespre, on es trobarà a un Oviedo que després de la derrota del passat cap de setmana a Vallecas, i de dos empats en els últims quatre partits que l'han allunyat a dotze punts de l'ascens directe, buscarà una victòria que el mantingui viu en la lluita pel ja citat ascens i li permeti escurçar distàncies amb la segona posició. Els asturians, malgrat haver patit alguns entrebancs a domicili, han esdevingut intractables com a locals, i acumulen cinc matxs consecutius sense conèixer res més que la victòria, havent tombat el Cádiz, el Getafe o el Valladolid, entre altres. Una bona dinàmica que es reflecteix en la dada que els situa com a tercers millors locals de tota la Lliga123, havent deixat escapar només dotze de quaranta-cinc punts, només per darrere del Llevant i el mateix Girona.

Dirigits per Fernando Hierro, l'Oviedo busca des de l'inici de temporada lluitar pel retorn a la màxima divisió del futbol estatal, i fins a la data amb èxit. I és que a diferència del curs passat, en el qual es va quedar a les portes d'entrar al play-off, en el vigent ocupa la cinquena posició de la taula classificatòria amb tres punts de marge respecte al setè, i des que fa un mes i escaig van introduir-se entre els sis primers, ja no n'ha sortit, i fins i tot ha ampliat el coixí amb els més immediats perseguidors, conseqüència d'una notable dinàmica de resultats, truncada només en els últims partits. Els asturians, malgrat que se senten còmodes amb la possessió de la pilota i sempre busquen donar-li a aquesta un bon tracte, fruit de l'estil de joc combinatiu que ha instaurat Hierro des que va arribar, i de comptar amb futbolistes al centre del camp amb un elevat nivell tècnic i amb una excel·lent visió de joc, com és el cas de Lucas Torró, Saúl Berjón (descartat per lesió) o sobretot, Borja Domínguez, han demostrat no tenir problemes en adaptar-se a un joc més vertical i directe si el partit ho requereix. En cap dels dos casos, però, varia l'objectiu: que arribin pilotes a Toché, que acumula onze dianes, Linares, que el segueix amb set, i Michu, màximes referències ofensives de l'equip asturià, el qual es caracteritza per disposar d'una alta efectivitat. Quelcom que contrasta amb els registres golejadors generals de la formació dirigida per Hierro, que amb trenta-quatre gols ha esdevingut de les menys anotadores de la part alta, al mateix temps que amb trenta-cinc encaixats, també una de les de dalt que més en rep.

De precedents entre ambdós equips en trobem tres. El Girona de Pablo Machín ja ha demostrat en diverses ocasions que no s'arruga en estadis on l'assistència i el caliu són importants, i sense anar més lluny, ja va vèncer al Tartiere el curs passat, per un a dos, amb gols de Mata i Granell. Ara bé, el precedent més recent data de la primera volta, quan gironins i asturians van empatar a zero malgrat el domini local. I és que si bé aquests mai han guanyat a Montilivi, el Girona, que es va estrenar ara fa una mica més d’un any amb victòria al Tartiere, buscarà prolongar-ho dissabte. Per la seva banda, l'Oviedo provarà de superar per primer cop en la història al Girona, després de registrar dos empats i una derrota.