El Girona, a l’assalt de Vallecas
Els de Montilivi visitaran el camp d’un dels equips que busca l’ascens com a única fita.
Després d'un inici menys positiu del que feien preveure les expectatives que s'havien generat a Vallecas, el Rayo rebrà al Girona demà dissabte amb ganes de reconciliar-se amb la seva afició després d’encadenar derrota i empat, aquest últim a casa. Una afició que aquesta temporada, al seu estadi, encara no hi ha vist cap derrota, i és que de fet, fins aquest últim cap de setmana, tampoc hi havia vist cap gol en contra. Els homes de Sandoval s'han fet forts a casa, quelcom que enguany contrasta amb el rendiment com a visitant, on només han aconseguit un punt de quinze possibles.
Amb dotze punts al seu caseller, ocupen ara mateix la quinzena posició a la taula, col·locats en una situació equidistant tant del descens com del play-off; exactament a dos punts. Davant la seva gent, els de Sandoval, són un equip molt ben plantat al darrere, difícil de superar, i amb molta qualitat i gol. Fins a nou dianes han arribat a anotar en els cinc partits que porten disputats a casa, dotze en total, i totes elles molt repartides. El Rayo és un dels conjunts de la Lliga123 on més futbolistes han aconseguit, com a mínim, un gol. Quelcom que no és d'estranyar, i és que la plantilla madrilenya compta amb diversos jugadors de molta qualitat i que són capaços de decidir partits ells sols, com és el cas de Lass, Ebert, Javi Guerra, Miku o Álex Moreno, el màxim anotador.
No hi ha dubte, per tant, que a Vallecas es veurà un duel molt disputat entre dos equips que aspiren a fer-se un lloc a la part alta de la classificació. L'estadi madrileny, però, no és un dels que millor se li dona al Girona, i és que de vuit visites només n'ha tret dues victòries i un empat. L'última, ara fa sis temporades, va acabar amb derrota per 2-0, i precisament, aquell any, el Rayo va acabar pujant a Primera. Per trobar l'última alegria gironina a Vallecas ens hem de remuntar a l'any 2010, quan els gols de Cañas, Germán Beltrán i Peragón van permetre a l'equip que aleshores entrenava Narcís Julià, vèncer per un clar 0-3, i començar a traçar el camí per allunyar-se de la zona baixa per la qual transitava.
