PRÈVIA i Girona FC vs. Real Oviedo
Després d’un mes de febrer molt exigent, l'equip inicia el març rebent la visita d'un rival directe.
S’apropa la recta final de la temporada i l’equip, un any més, segueix immers en la lluita per recuperar la Primera Divisió. Després d’un mes de febrer molt exigent, enguany el Girona iniciarà el març rebent la visita de l’Oviedo, un dels rivals directes a la part alta de la taula. Els asturians són novens amb 41 punts, dos per sota dels gironins, i tot i perdre en la darrera jornada contra la Real Societat B per 0-1, estan encadenant un curs amb força regularitat. A domicili, això sí, els està costant molt sumar, i tret de la victòria contra el Burgos en l’últim desplaçament, només n’han guanyat dos més aquesta temporada i encadenaven set duels sense aconseguir la victòria.
Al capdavant de l'equip asturià hi compleix la seva tercera temporada Kuko Ziganda. El preparador basc, que en el seu primer any va arribar a les últimes jornades i va evitar el descens a Segona "B", va completar una temporada tranquil·la el curs passat i enguany ha aconseguit tornar la il·lusió als asturians apropant-los a les posicions capdavanteres. Sota la seva batuta, l'Oviedo habitualment s'organitza a partir d'un 4-4-2 i es caracteritza per ser un equip que se sent còmode amb la pilota. Assumeix pocs riscs en la sortida, però a partir de la combinació i d'una circulació ràpida a camp contrari arriba amb perill a l'àrea rival. El desequilibri per les bandes, amb jugadors com Viti, és una de les principals amenaces d'un conjunt que per dins també troba jugadors amb molta qualitat i visió de joc com Borja Sánchez. Borja Bastón, amb quinze dianes, és la clara referència de l’equip al davant en una temporada on està recuperant el seu millor estat de forma, i Obeng el segueix amb cinc.
Girona i Oviedo s’han enfrontat en nou ocasions des del retorn dels de Míchel al futbol professional el 2008. Els precedents són lleugerament favorables als blanc-i-vermells, amb tres victòries i quatre empats per només dues derrotes. Un Girona que, a més, en els darrers quatre duels contra els de Ziganda ha puntuat sempre i que a Montilivi mai hi ha perdut. A la primera volta la igualtat al Carlos Tartiere va ser màxima i el partit va acabar sense gols.
