Victòria de caràcter i orgull (1-0)

El Girona ha tornat a guanyar a Montilivi sis mesos després de l’última vegada. I ho ha fet quan més ho necessitava, tombant tot un Sevilla a base d’intensitat, esforç i sacrifici per poder aprofitar les derrotes dels rivals directes i sortir del descens. Els blanc-i-vermells s’han retrobat amb la seva essència, han neutralitzat els punts forts dels visitants i s’hi han deixat la pell per aconseguir un triomf que feia sis jornades que es resistia i que ha arribat gràcies a un bon contracop col·lectiu culminat per Portu al minut 62.

I és que guanyar avui era transcendental per al futur del Girona a Primera Divisió. N’era conscient l’afició, que ha estat espectacular, i n’eren conscients els jugadors. Amb el retorn al 4-1-4-1 i les novetats de Valery i Douglas Luiz, l’actitud ha estat l’adequada des del començament, evitant que el Sevilla estigués còmode a base d’una gran pressió col·lectiva. L’equip ha anat a per totes i només començar Stuani ha tingut la primera ocasió després d’una gran conducció de Pere Pons. També n’ha tingut dues Bernardo amb el cap, totes dues en faltes servides per Granell, i només el porter Vaclik ha evitat que els gironins marxessin al descans amb avantatge després d’un gran primer temps.

La sortida dels vestidors dels d’Eusebio ha estat en tromba i primer Muniesa, amb la dreta, i després Pere Pons, amb el cap, podrien haver avançat els locals. El partit es jugava en camp sevillista i la insistència ha tingut premi al 62’, quan Portu ha culminat un contracop de llibre iniciat per ell mateix i en què hi han intervingut Stuani i, sobretot, Pere Pons, que ha tingut molta sang freda per fer l'assistència de l'1-0. Esclataven els jugadors sobre la gespa i esclatava el públic a la graderia, conscients que ja s'havia fet el més difícil i que ara tocava defensar el resultat amb ungles i dents. Malgrat el desgast físic, l'equip ha fet gala d'un gran ofici i ha tret tot l'orgull per demostrar que el Girona és i vol seguir sent de Primera Divisió.