Portu ja està de tornada. El futbolista del Girona FC ha completat el procés de recuperació de la lesió que el manté allunyat dels terrenys de joc des del novembre de l’any passat i ja treballa novament amb el grup, recuperant progressivament sensacions i ritme competitiu.

“La veritat és que em trobo bé, cada dia millor. Ja vaig recuperant sensacions, estic amb l’equip, fent-ho tot i tornant a fer el que més m’agrada, que és jugar a futbol. I la veritat és que les sensacions són molt positives”, explica el jugador, que ha viscut un llarg procés de recuperació després de patir la lesió durant un entrenament.

Han estat molts mesos de treball, paciència i constància, en un procés que Portu reconeix que ha estat exigent tant físicament com psicològicament. “Diuen que les coses sempre passen per alguna raó, i aquest parèntesi m’ha servit per valorar molt més el dia a dia, estar dins de l’equip i adonar-me de com trobes a faltar competir, jugar cada cap de setmana. T’adones que això és la teva vida, la teva passió”, assenyala.

El futbolista també destaca els aprenentatges que li ha deixat aquest període: “He après a tenir paciència, a saber esperar i a mantenir-me positiu quan les coses són molt complicades. I, sobretot, a valorar molt més la gent que tens al costat, que t’estima i que és amb tu cada dia”.

El suport de la família

La família ha estat un dels principals pilars durant tot aquest procés. Portu destaca especialment el paper de la seva dona, els seus fills i la resta de familiars. “Han tingut el paper més important. Al final, la meva dona, els meus fills i la meva família pateixen com jo. Pot semblar que no, però els nens, encara que siguin petits, ho noten”, explica.

En aquest sentit, recorda especialment un moment viscut amb la seva filla: “El dia que feia anys, el seu únic desig era que el seu pare es posés bé de la cama. Són coses que et marquen molt”. Per al futbolista, el suport dels seus ha estat una font de força durant els mesos més complicats.

El procés de recuperació també ha estat exigent en l’àmbit físic. “Físicament és un procés molt dolorós. Just després de l’operació, els primers sis, set o vuit dies són molt durs, perquè és una operació molt invasiva i complicada. Has d’estar pràcticament tot el dia al llit i gairebé no et pots moure”, recorda. “Jo, que soc una persona molt activa, veia que les hores passaven molt a poc a poc, fins que vaig poder tornar aquí i recuperar una mica un dia a dia més normal”, afegeix.

A la dificultat física s’hi ha sumat la part psicològica d’una absència especialment llarga. “Al llarg de la meva carrera no havia estat acostumat a un parèntesi tan llarg, a estar tant de temps fora dels terrenys de joc. I, vulguis o no, hi ha moments de molta solitud. L’equip viatja i tu t’has de quedar entrenant sol. És complicat”, explica.

Portu també recorda amb especial intensitat el tram final de la temporada passada, quan l’equip va patir per la situació esportiva i ell no va poder ajudar des del terreny de joc. “Veure com l’equip de la teva vida, l’equip que estimes, ho està passant malament i no poder ajudar-lo va ser fins i tot pitjor que la pròpia lesió”, afirma.

En aquest llarg camí, el futbolista posa en valor haver pogut completar la recuperació al Girona FC des del primer dia i agraeix el suport rebut per part de tot el Club. “Una cosa molt positiva que em quedo és haver pogut fer la recuperació aquí des del primer dia. Aquí m’han cuidat com un més, tothom ha estat molt pendent de mi i s’han posat a la meva disposició”, assegura.

Portu destaca especialment la tasca dels serveis mèdics i fisioterapèutics del Club. “Estic molt agraït als fisioterapeutes, als metges i a tota la gent del Club que m’ha estat ajudant i cuidant durant tot aquest temps. He passat pràcticament tot l’estiu aquí, entrenant sol o amb algun company, i els fisios i els metges també han hagut de venir durant les vacances per continuar treballant amb mi. La veritat és que no tinc paraules per agrair-los-ho”.

Ara, amb el retorn als entrenaments, el futbolista afronta una nova etapa amb il·lusió. “Quan s’anava acostant el moment, era una barreja de sensacions. La sort és que ja estava molt a prop de tornar. Durant la pretemporada ja havia pogut estar molt a prop de l’equip, tot i que encara no entrenava amb ells, fent part de la feina al seu costat”, explica.

“Quan va començar la Lliga ja estava pràcticament amb l’equip, i amb molta il·lusió i moltes ganes. Aquest any es respira una energia nova, una energia molt positiva, i estic molt content”, afegeix.

Portu també valora positivament l’inici de temporada i destaca la unió del vestidor en aquesta nova etapa a Segona Divisió. “Veig l’equip molt bé. Evidentment, acabem de començar, és una categoria nova i molt difícil, i hi haurà partits i moments complicats. Però crec que l’equip està molt unit i que torna a ser una família”.

En aquest sentit, el futbolista considera que l’experiència dels veterans pot tenir un paper important en un grup amb diverses incorporacions joves. “Ens anem fent grans, encara que no vulguem! Però també té una part molt positiva: aprens de tota la teva carrera i acumules experiències i situacions que ja has viscut i saps com afrontar”.

“Els veterans intentem ajudar els joves que han arribat, que venen amb molta il·lusió, aportant-los el nostre punt de vista. Al camp també intentem ajudar-los, tant des de dins com des de fora, parlant, corregint i donant-los un cop de mà”, assenyala.

Objectiu clar

L’objectiu del vestidor és clar. “Els que ens vam quedar de l’any passat ho tenim molt clar i ho tenim marcat a foc: tornar a Primera Divisió”.

Després de gairebé un any allunyat dels terrenys de joc, Portu torna a posar-se a disposició de l’equip amb la voluntat de contribuir al repte del Girona FC. El futbolista tanca el seu missatge amb un agraïment a l’afició pel suport rebut durant tot aquest temps. “Només puc dir-los moltíssimes gràcies per ser-hi i pel suport que m’han donat des del primer moment, des que es va conèixer la lesió, i pràcticament des que vaig arribar a Girona. Crec que no tinc paraules per agrair tot l’afecte que m’han donat i que em continuen transmetent”. I afegeix: “El meu objectiu número u és tornar el Girona on es mereix, que és a Primera Divisió, i que ho donaré tot fins que no pugui més per aconseguir-ho”.