PRÈVIA I Almeria vs. Girona: a capgirar la dinàmica en el Juegos Mediterráneos

Aquest dissabte, els homes de Pablo Machín disputaran a terres andaluses el partit corresponent a la vint-i-cinquena jornada del campionat de lliga. El rival, l’Almeria, un equip que s’ha mostrat molt irregular, i és que malgrat iniciar la temporada amb la il·lusió de lluitar per assolir el retorn a la màxima categoria del futbol estatal després que l’any passat estiguessin prop del descens fins a les últimes jornades, han estat molt penalitzats pel seu escàs rendiment com a visitants, on només han aconseguit esgarrapar tres punts dels trenta-nou possibles. Enguany, a l’estadi de los Juegos Mediterráneos s'han fet forts, i amb sis victòries, tres empats i només dues derrotes, sumen fins a vint-i-un dels vint-i-quatre punts amb els quals ocupen la vintena posició de la taula classificatòria, tres per sota del conjunt que marca la permanència, el Córdoba. Una posició, però, que no reflecteix la capacitat de fer mal, com a local, del conjunt de Fernando Soriano, que es fa fort defensivament a casa, i és que només ha encaixat vuit gols en onze partits, deixant la porteria a zero en fins a quatre. Enguany, aprofita aquesta solidesa defensiva per decantar la balança al seu favor en ràpides transicions al contracop o a pilota aturada. Dinou dels vint-i-quatre gols anotats han estat com a local.

Els homes que dirigeix Soriano, que havia estat capità del conjunt andalús durant moltes temporades, combinen a les seves files futbolistes joves, amb talent i també molts minuts al futbol professional, com els defenses Fran Vélez o Morcillo; el mig campista Azeez, amb molt bon tracte de la pilota; Antonio Puertas, una amenaça per la banda, o els davanters Pozo i Zongo. També tenen pes específic a l’equip gent de la pedrera amb molta projecció com Joaquín o Gaspar, i veterans amb una extensa trajectòria i experiència, com és el cas del central Ximo, el lateral Nano, l'emblemàtic Corona o el pivot defensiu Borja Fernández, que aquest hivern ha aterrat a Almeria juntament amb Yoda, un puntal per la banda, Javi Álamo, amb passat gironí, i els defensors Sereno i Marco Motta. Aquest últim, precisament, ha esdevingut la contractació més mediàtica pel fet d'haver militat durant moltes temporades en equips del nivell de la Juventus, la Roma, l'Udinese o el Bolonya, a més a més d'haver arribat a debutar amb la selecció italiana absoluta. Per la seva banda, Quique González, a l'Almeria des de fa tres temporades, repeteix aquest curs com a clara referència en atac del conjunt de Soriano, i amb nou gols dels vint-i-quatre que suma l'equip, ha esdevingut el màxim golejador de la plantilla, seguit pel ja citat anteriorment Antonio Puertas, amb sis, o Fidel, amb quatre. Precisament, el davanter de Valladolid també és el que més ho prova per partit, amb una mitjana de gairebé dos llançaments per cita. Curiós, alhora, la dada que converteix a Casto, el porter, en l'integrant del planter andalús amb més passades realitzades aquest curs, per sobre de tota la resta de jugadors de camp.

Històricament el Juegos Mediterráneos no és un estadi que se li hagi donat bé al conjunt gironí. De quatre visites que hi ha fet, tres derrotes, les tres últimes, amb un total de sis gols rebuts i un anotat, per un empat, l'any 2011, per dos a dos. Entre les derrotes, la de la final del play-off de l'any 2013 que va donar als andalusos l'ascens a Primera Divisió, amb gols de l’ara blaugrana Aleix Vidal, i Charles, i que va privar al Girona, per primera vegada en aquesta etapa actual a Segona A, d'assolir aquesta fita.