Stuani salva un punt a Vallecas
El Girona continua aferrat a la vida. Quan Vallecas ja celebrava una victòria que semblava definitiva per al Rayo, Cristhian Cristhian Stuani va tornar a aparèixer per rescatar un punt d’or (1-1) en el temps afegit i mantenir viu l’equip de Míchel en la lluita per la permanència.
El conjunt gironí va signar un partit espès, amb poques arribades i moltes dificultats per generar perill real, però va tenir la capacitat de resistir i no enfonsar-se després del cop que va suposar el gol d’Alemao al minut 86. El davanter brasiler va desviar un xut llunyà d’Unai López i va superar Gazzaniga amb una acció que semblava condemnar el Girona a una derrota molt dolorosa.
Però aquest Girona fa setmanes que viu al límit i, en aquest escenari, sempre emergeix Stuani. El veterà davanter uruguaià, que havia entrat feia pocs minuts, va rematar de cap una centrada de Tsygankov des del córner al minut 90 per silenciar Vallecas i sumar un punt vitalíssim.
La primera part havia estat marcada per la tensió i la prudència. El Rayo va tenir més iniciativa i va obligar Gazzaniga a intervenir amb encert, especialment davant Camello, mentre que el Girona només va inquietar de debò amb una acció de Joel Roca, que no va saber culminar després de superar Batalla. Els de Míchel, amb moltes baixes ofensives i sense un davanter referència en plenitud física, van tornar a evidenciar les dificultats per aconseguir el gol que arrosseguen des de fa mesos.
A la represa, el Girona va fer un pas endavant i va tenir alguns minuts de domini. Tsygankov va avisar amb un xut alt i fins i tot el col·legiat va arribar a assenyalar un penal favorable als blanc-i-vermells per unes mans d’Óscar Valentín, però el VAR va rectificar correctament la decisió.
Quan el partit semblava condemnat al 0-0, va arribar el tram boig final. Primer Alemao va avançar el Rayo i després Stuani, una vegada més, es va vestir d’heroi.
L’empat deixa el Girona amb una mica més d’aire i, sobretot, amb la sensació que l’equip encara competeix malgrat totes les dificultats. No va ser un gran partit dels de Míchel, però sí una demostració de resistència emocional. I mentre hi hagi Stuani, el Girona continuarà creient.