PRÈVIA I El Girona buscarà a Olot la seva primera Copa Catalunya
L’equip que dirigeix Pablo Machín s’enfrontarà al Gimnàstic de Tarragona a partir de les set de la tarda.
Amb motiu de la celebració de la final de la Copa Catalunya, el Girona es desplaçarà avui dimarts a les set de la tarda al Municipal d'Olot per enfrontar-se al Nàstic de Tarragona, l'altre finalista d'aquesta edició. Els grana, dirigits per Juan Merino, travessen en el campionat de Lliga el seu millor moment de forma, tal i com revelen les estadístiques, i és que sumen catorze dels últims divuit punts i no perden lluny del Nou Estadi des de principis de febrer, quelcom que els ha permès escalar posicions a la taula classificatòria i allunyar-se del descens. Un factor clau en la bona dinàmica del conjunt tarragoní ha esdevingut l'efectivitat i l'encert de cara a gol, una faceta on han assolit resultats notables. Trenta-cinc dianes figuren al seu caseller, de les quals Uche, els germans Emaná i Barreiro n'han esdevingut els màxims responsables. Ara bé, un dels aspectes a millorar és el defensiu, on s’han convertit, a la Lliga123, en una de les formacions més penalitzades amb quaranta-dues dianes encaixades.
Diferent del succeït a la Lliga ha estat el camí dels tarragonins cap a la final d'aquesta Copa Catalunya. Si bé abans comentàvem la seva eficàcia en atac i la seva fragilitat defensiva, el conjunt grana, que ha eliminat al Sant Andreu i al Gavà des que va introduir-se a la competició, igual que el Girona, a quarts, encara no ha encaixat cap gol però tampoc n'ha anotat cap. Amb dos empats a zero, on han assolit més encert que el contrincant a la tanda de penals, s'han fet un lloc a la final. És per això que les Copes són un món a part, i malgrat que hi pugui haver diferència a la classificació regular entre totes dues formacions, les forces s'igualen a la recerca d'un títol que, en cas de caure del cantó del Girona, debutaria al palmarès del club. No així al Nàstic, que en suma dos.
Els tarragonins, caracteritzats per un joc directe i molt efectiu, tenen com un dels principals punts forts la pilota aturada, però sense perdre tampoc el bon tracte de l'esfèrica, on esdevé molt important al mig del camp Sergio Tejera (no convocat). D’altre banda també s'han reforçat aquest passat mercat d'hivern amb diferents futbolistes que han permès a la plantilla fer un salt qualitatiu. Bruno Perone (no convocat), a l'eix, solvent en defensa i gran rematador, o Arcille Emaná i Manu Barreiro (no convocat) en punta, que sumen cinc gols entre ambdós, en són un clar exemple, i és que s'han consolidat a l'onze i han estat claus en diferents partits. És per això que no hi haurà precedents que valguin, i malgrat que els més recents són favorables als homes de Pablo Machín, amb catorze duels disputats entre ambdós equips al llarg de la història, sis pel Girona, cinc pel Nàstic i tres empats, la igualtat sobre el terreny de joc es preveu màxima, i és que el premi en joc és ben ambiciós. Per tant, l'espectacle està servit.
