PRÈVIA I Girona FC vs. Rayo Vallecano

Arriba l'hora de la veritat, i el Girona és a només un pas de tornar a fer història. Després de guanyar per 1-2 en l'anada de la final a Vallecas, els homes de Francisco tenen l'oportunitat de certificar avui a Montilivi (21 h.) el segon ascens del club a Primera Divisió. Amb nou victòries, dos empats i tan sols tres gols encaixats en els darrers onze partits, els blanc-i-vermells arriben al partit decisiu en un estat de forma immillorable, i a més, només un dels vint-i-dos resultats d'aquesta temporada a Montilivi els deixaria sense premi. De fet, els valdria qualsevol victòria o empat per ser nou equip de Primera, i fins i tot la derrota per 0-1, mentre que l'1-2 forçaria una pròrroga que superarien sense penals. Al davant, però, es trobaran a un Rayo que els exigirà màxima concentració, i és que amb Iraola al capdavant els de Vallecas han esdevingut el cinquè millor visitant de la categoria, encadenen tres victòries consecutives a domicili i més d'un terç dels resultats que han aconseguit aquest curs lluny del seu estadi els permetrien, com a mínim, forçar la pròrroga.

Igual que el Girona, el Rayo Vallecano també va descendir a Segona fa dues temporades, i després d'un primer curs en el qual no van poder fer-se un lloc en la lluita pel retorn, enguany somien a aconseguir el vuitè ascens a la màxima categoria. En el seu primer any a la banqueta de Vallecas, Iraola ha construït un equip al qual li agrada prendre la iniciativa i ser protagonista amb la pilota a través del joc associatiu, i que dona molta velocitat al joc i troba bé els espais. Els madrilenys, que han ocupat llocs de play-off durant bona part del curs, són un conjunt amb molt potencial ofensiu i, de fet, aquesta temporada s'han convertit en els que més han buscat porteria i en els quarts més anotadors de la categoria només per darrere d'Espanyol, Mallorca i Almería. Isi Palazón, autor del gol local a l'anada, és el màxim realitzador amb deu dianes, i el segueixen Antoñín i Bebé amb sis. A més, jugadors com Álvaro García, Trejo o Qasmi també han tingut una participació important.

Girona i Rayo s'han enfrontat en un total de 21 ocasions al llarg de la història amb un lleuger avantatge pels gironins, que n'han guanyat nou, n'han perdut vuit i n'han empatat quatre. A l'etapa moderna al futbol professional, però, són els madrilenys els que més cops s'han imposat, si bé a Montilivi els precedents també estan molt igualats, amb dues victòries per banda i tres empats. L'últim va acabar sense gols a la primera volta, i de fet els gironins han puntuat en els darrers tres. Cinc d'aquests set resultats, a més, convertirien als de Francisco en equip de Primera Divisió. L'últim gol a l'estadi contra els madrilenys el va fer precisament Stuani, i és que l'uruguaià els hi ha marcat cinc gols en set partits com a blanc-i-vermell, i són, amb diferència, el conjunt al qual més dianes li ha fet durant la seva carrera professional (12), seguit pel Real Madrid i l'Almeria amb la meitat.