El Girona es feminitza
Aquesta temporada s’ha batut el rècord d’abonades. Un 20% del total són dones.
Fa anys la fotografia de l’espectador tipus dels partits del Girona era la d’un home d’entre 55 i 65 anys. La presència de les dones a les graderies de Montilivi era pràcticament inexistent. L’ascens del Club a la Segona Divisió A, al futbol professional, va començar a canviar aquest panorama però molt lentament. El canvi de tendència es va produir a les darreres temporades abans de l’ascens a Primera on la presència de dones de totes les edats es va convertir en un fet habitual a l’estadi. Els dos anys a la màxima categoria van incrementar-ho i aquesta temporada ha estat de rècord no només en número d’abonats -9.501- sinó en nombre d’abonades ja que un 20% del total són dones. Però l’increment del paper de la dona no s’ha limitat a l’augment de la massa social femenina sinó a la importància dels equips del Girona FC femení dins l’estructura del Club.
Orígens i futur
La determinació d’uns pares perquè les seves filles poguessin continuar jugant a futbol. Aquesta va ser la raó per la qual es va crear el Girona FC femení. Això va passar la temporada 1994-1995 i Lluís Bancells -un d’aquests pares i primer coordinador del Girona femení- explica com va anar: “A les edats de Benjamí i Aleví les nostres filles jugaven amb els equips dels nens però a partir d’Infantil ja no ho podien fer. En aquells anys pràcticament no hi havia equips femenins a les nostres comarques”. I contra la resignació, decisió. No només es va fundar un equip, l’Infantil, “sinó que vam muntar una lliga de futbol 7 que tampoc existia”, tal i com explica Bancells.
Vint-i-sis anys després l’estructura del futbol femení del Girona s’ha consolidat; 103 jugadores integren els sis equips (Sènior, Juvenil A, Juvenil B, Infantil A, Infantil B i Aleví). El seu coordinador, Joan Carles Sánchez explica que l’objectiu és “continuar creixent i treballar per convertir-nos en un dels millors femenins del país”. “Quin és el nostre repte? -es pregunta Sánchez-. Doncs en un termini de tres o quatre temporades tenir un equip a la Liga Reto Iberdrola”.
Alba Valor, una futbolista del Juvenil A, no ho pot dir més clar: “el futbol em dona vida i a més tinc clar que vull intentar dedicar-m’hi professionalment”. L’Alba viu a Seva (Osona) i tres cops per setmana es trasllada a Torres de Palau per entrenar amb el seu equip. “Sí, em suposa un sacrifici compaginar-ho amb els estudis i com entrenadora d’un equip de futbol base del meu poble, però quan t’apassiona aquest esport fas el que sigui”.
Rècord d’abonades
El creixement del Girona com a Club aquestes darreres temporades també ha estat destacat -i de manera notable- en l’augment de dones abonades. La temporada de l’ascens, la 2016-2017, el tant per cent dones sobre el total d’abonats era del 15%; el primer any a la màxima categoria es va incrementar fins al 18%; el segon any 19% i l’actual temporada el més alt de la història blanc-i-vermella amb un 20%.
Dues d’aquestes abonades són l’Helena Sala i la Tamara Pérez. Es declaren fans incondicionals del Club i les dues expliquen que venir a Montilivi és una activitat familiar. “Jo vinc -explica l’Helena- amb la meva parella i la meva filla d’un any i mig. M’agrada molt l’ambient que es respira a l’estadi, l’emoció del joc...”. La Tamara també viu una experiència similar: “Per mi anar a l’estadi es fer-ho amb la meva família. Soc molt del Girona i m’emociona veure els seus partits”. Tamara recorda el dia de l’ascens a Primera “com un dels més emocionants que he viscut, quan hi penso se’m posa la pell de gallina”.
