Orgull sense premi

Montilivi va contenir la respiració fins al final, però el miracle no va arribar. El Girona va empatar (1-1) davant l’Elche en una tarda carregada d’angoixa i nervis que va acabar amb el pitjor desenllaç possible: el descens a Segona Divisió. Un punt insuficient per a un equip obligat a guanyar i que, malgrat reaccionar després del descans, no va trobar el gol que li permetés continuar aferrat a Primera. 

L’equip de Míchel va afrontar el partit volent portar la iniciativa, però li va costar generar perill davant un Elche ordenat, conscient que l’empat també li servia per assegurar-se la permanència. Entre la tensió i la falta de fluïdesa, el duel es va convertir en una batalla de nervis més que no pas de futbol. 

El cop dur va arribar al minut 39. Álvaro Rodríguez va aprofitar una acció dins l’àrea per avançar els il·licitans. El Girona marxava al descans tocat i amb la necessitat de capgirar no només el marcador, sinó també l’estat d’ànim. 

La reacció, però, va ser immediata. Només començar la segona part, al minut 48, Arnau Martínez va aparèixer amb orgull i determinació per signar l’empat. El lateral gironí va recollir una pilota dins l’àrea i va tornar l’esperança a Montilivi amb un 1-1 que encenia l’afició i alimentava la fe en una remuntada salvadora. 

Amb molt de cor però menys claredat, el Girona es va llançar a buscar el segon gol. Míchel va moure la banqueta i els blanc-i-vermells van empènyer fins al límit, però l’Elche es va mantenir ferm, protegit per un bloc sòlid i per la precipitació local. Les ocasions van arribar a batzegades, amb més empenta que precisió. 

El xiulet final va confirmar la notícia que ningú volia sentir. El Girona, consuma el descens a Segona Divisió. De la il·lusió europea viscuda no fa tant a la cruesa del futbol, que no entén de memòria ni de mèrits passats. Montilivi va acomiadar els seus amb tristesa, però també amb el convenciment que aquest club ja ha sabut aixecar-se abans i haurà de tornar a fer-ho.