Punt de força davant l'Atlético de Madrid (1-1)
El Girona allarga la seva ratxa d'imbatibilitat en un partit intens i vibrant davant el vigent campió de l'Europa League
Girona i Atlético de Madrid han protagonitzat un d’aquells partits que creen afició: intens, vibrant i molt disputat, el desenllaç ha estat obert fins al final. Equip i afició s’han deixat l’ànima davant un dels rivals més potents d’Europa i, justament, el rival del debut a Primera Divisió, ara fa una mica més d’un any. El guió ha estat semblant: s’ha avançat el Girona amb gol de Stuani, l’Atlético ha aconseguit igualar i el partit podria haver-se’l emportat qualsevol dels dos. Finalment ha acabat amb un empat molt meritori (1-1) que manté el Girona fregant Europa després de sis partits consecutius puntuant.
La primera meitat ha tingut fases de domini dels dos equips. Tot i que Griezmann ha posat a prova Bono tot just començar, el Girona ha portat el pes de la possessió durant la primera mitja hora, i les ocasions més clares han passat pels peus de Stuani i Granell -el capità ha estat l'escollit d'ocupar el carril esquerre davant la plaga de lesions i ha complert amb escreix-. Saúl s’ha topat amb el travesser al minut 32, després d’una gran jugada visitant, i això ha esperonat els de Simeone. Però quan més patia el Girona, Oblak ha comès penal sobre Stuani. Era l’última jugada abans del descans. L’uruguaià no ha fallat des dels 11 metres i ja suma 11 dianes, que el fan encara una mica més pitxitxi de Primera Divisió.
Al segon temps el Girona ha concedit el pes del partit a l’Atlético, que una vegada i una altra s’ha topat amb l’entramat defensiu dels gironins. La solidaritat en tasques defensives, la seguretat i la veterania dels homes del darrere han tornat a ser clau per evitar accions de perill dels rivals. Al 70’ Bono ha hagut de demanar el canvi per problemes físics, i Iraizoz s’ha fet gegant sota pals a l’aturar un mà a mà amb Gelson. A poc del final, entre Diego Costa i Ramalho han fet la igualada. Portu i Gelson han buscat la victòria al descompte, però el marcador ja no s’ha mogut en un Montilivi que avui ha estat una olla a pressió i que ha reconegut, dempeus, l'enorme esforç dels seus jugadors.
