Una derrota difícil d’assumir (2-3)
Dues jugades aïllades del València enfonsen un Girona molt superior a Montilivi
La derrota d’aquesta tarda davant el València a Montilivi és d’aquelles que costen d’acceptar. Que per molt que li donis voltes, no acabes de trobar-hi una expilació raonable. Perquè si bé és cert que, per potencial, entra dins la lògica caure davant l’equip de Marcelino -viu a l’Europa League i finalista de la Copa del Rei-, el cert és que quan la pilota comença a rodar, aquestes teòriques diferències es difuminen. Sobre la gespa i amb 90 minuts per davant, el prestigi i el pressupost passen a un segon terme. Potser per això és tan gran el futbol.
Potser ho és, també, perquè té aquest component d’imprevisibilitat -i en ocasions d’injustícia- com el que s’ha viscut avui a Montilivi. Perquè els d’Eusebio han realitzat un partit molt seriós, de menys a més, dominant davant tot un València i gaudint de nombroses ocasions clares per, com a mínim, empatar. Però dos gols del València en dues jugades aïllades han fet que els tres punts volessin cap a la capital del Túria davant l’estupefacció de jugadors i afició, després d’una tarda fantàstica de futbol, d’aquelles que creen afició, amb un gran ambient a l’estadi i amb l’equip deixant-se l'ànima sobre la gespa.
Amb només dos canvis respecte la victòria de Vallecas, i amb la confiança d’haver aconseguit 7 punts dels últims 9, el Girona ha tingut la primera ocasió amb un xut potent de Pere Pons amb l’esquerra. Rodrigo ha respost també des de la frontal i, abans del quart d'hora, una pilota filtrada a l’esquena de la defensa blanc-i-vermella l’ha aprofitat Guedes per marcar el 0-1 amb un xut creuat. La resposta del Girona ha estat la d’anar-se’n amunt, a per l’empat, que ha aconseguit Ramalho amb el cap després d’una falta lateral servida per Granell. Era el primer gol del futbolista basc des que l’equip és a Primera. Just abans del descans Stuani ha estat a punt de fer el 2-1 amb el cap però la pilota ha marxat fregant el travesser.
Els gironins han sortit millor dels vestidors, sent fluids en el joc i empenyent el València dins el seu propi camp. Però en una jugada aïllada, Parejo ha recollit una pilota a la frontal per engaltar-la i marcar l’1-2. Primera gerra d’aigua freda per a l’equip, que lluny de desmoralitzar-se se n’ha anat a per l’empat. El segon temps ha transcorregut, en gran mesura, en camp contrari, amb bones aproximacions dels blanc-i-vermells. Roncanglia ha vist la segona groga al 72’, fet que encara ha esperonat més els d’Eusebio, que trobarien el gol 10 minuts després gràcies a un penal transformat per Cristhian Stuani. L’uruguaià, com sempre, no ha fallat i ja suma 16 dianes a la Lliga. Una barbaritat.
I amb el públic i l’equip empenyent, i quan semblava que es podia consumar la remuntada, al minut 90 ha arribat la gran clatellada: pilotada llarga per Ferran Torres, que enganxa tot el Girona bolcat en camp contrari i s'anticipa a la sortida de Bono per sortejar-lo i consumar una derrota d'aquelles que fan mal i que, en calent, costen molt d'entendre i d'acceptar.
